Has llegit un llibre interessant i el vols recomanar?

Has vist alguna pel·lícula o obra que vols compartir?

26 Responses to “He llegit”


  1. 1 Mireia 30 Setembre 2009 a les 12:00

    Recomanació de llibres…
    Mercè Rodoreda, La Plaça del Diamant
    Maria Barbal, Pedra de Tartera
    Albert Sánchez Piñol, La pell Freda
    Eduard Màrquez, El silenci dels arbres
    i també obres més recents com:
    Carles Casajuana, L’últim home que parlava català

    • 2 Carles Cardelo 18 Octubre 2009 a les 17:45

      Vull recomanar-vos un llibre.
      El llibre és La ciutat invisible d’Emili Rosales, que va ser premi Sant Jordi al 2004. L’Emili Rosales va néixer a Sant Carles de la Ràpita l’any 1968.
      L’argument tracta de dues històries en paral·lel, d’una banda tenim la història d’un dels dos nostres protagonistes, l’Emili Rosell, que transcorre al nostre temps. L’Emili és artista i amo d’una galeria d’art. Viu a Barcelona i rep la copia d’un manuscrit del segle XVIII (època de la Il·lustració a Espanya).
      La lectura d’aquest manuscrit tracta sobre la seva ciutat natal de Sant Carles de la Ràpita, i d’un misteri sobre un quadre pintat per un pintor del segle XVIII, Gianbaptista Tièpolo. Aquest és el detonant que el fa tornar a casa seva a Sant Carles, i retrobar-se amb vells records i sentiments del passat, ja oblidats,…o no.
      Aquest manuscrit, que anirà llegint l’Emili, és la segona història i és la de l’enginyer d’obres del rei Carles III de Borbó, anomenat Andrea Roseli. L’Andrea és encarregat per Carles III de construir una nova ciutat, com va fer Pere el Gran a Rússia amb Sant Petersburg. La ciutat s’anomenarà Sant Carles. L’Andrea és amic del pintor Gianbaptista Tièpolo.
      Aquesta segona història és una història de…bé, potser millor que no segueixi explicant res més, però sí que vull dir que l’autor fa unes descripcions molt acurades dels sentiments i reaccions dels protagonistes. És una novel·la amb un bon ritme i que l’autor sap mantenir-ne l’interès en tot moment.
      No havia llegit res d’aquest autor fins ara i he trobat que aquesta novel·la m’ha sorprès molt agradablement.
      Espero que si la llegiu us agradi força.

      Ah! També vull recomanar Per les valls on es pon el sol de Pep Coll, però serà un altre dia, avui ja no tinc més temps.

    • 3 Rosa Zamora 28 Octubre 2009 a les 9:56

      Hola!!
      Ja he acabat de llegir la Sang freda d’en Sánchez Piñol però no puc recordar si havíem de fer un treball o què.
      Aprofito per recordar-vos l’adreça que l’altre dia us vaig comentar a classe, envers una pàgina que personalment trobo molt interessant i alhora amena de català i és:
      http://www.rodamots.com
      Una abraçada!!!

      (Mireia respon: les lectures són voluntàries. Aquest curs no n’hem de fer cap treball.Què t’ha semblat el llibre?)

      • 4 Rosa Zamora 28 Octubre 2009 a les 12:45

        Què dius ara…??? voluntari…??? 😦 És clar, el dia que vareu parlar d’aquest tema, jo no hi vaig ser. Vaig entendre que ens ho haviem de llegir ràpid. D’acord!
        L’argument d’el llibre em va semblar una mica estrany al principi (allò dels monstres i tal..bé!) m’ho vaig prendre una mica com un conte. El punt d’inflexió per mi el posaria una vegada el protagonista va a viure al far amb en Batis. Si canvies “monstres” per “problemes, decepcions, angoixes…” i els personatges, per les actituts que prenem uns i altres devant d’ells, Ui, Ui, Uiii…!!! La cosa canvia lleugerament. Per mi és un llibre que parla de la nostra continuïtat, de la vida, del nostre món, dels costums. I per què són costums en un lloc determinat i sota unes circumstàncies concretes. Ho sento, em vaig oblidar que eren “monstres” ja ho he dit. Mira que al final els tals monstres, no ho eren tant. I per q

  2. 5 cursdsantmarti 21 Octubre 2009 a les 11:41

    De part de la Turin Ambit:

    Acabo de llegir El gust amarg de la cervesa d’Isabel-Clara Simó. El llibre està força bé,sigui perquè m’agrada molt aquesta escriptora, o perquè el llibre és força distret,ha estat un plaer llegir-lo.

    Ara començaré a llegir Quatre germanes de Jetta Carleton.

    Ja us diré si m’ha agrdat.

  3. 6 Carles Cardelo 23 Octubre 2009 a les 16:44

    Envio enllaç de sinònim

    http://www.avui.cat/cat/diccionaris.php

    He trobat aquest diccionari de sinònims en català. Malgrat no l’he provat gaire, pot ser interessant. Si algú ho prova que ho valori sisplau.
    Heu de triar, a on posa diccionari, l’opció SINONIMS.

    • 7 cursdsantmarti 28 Octubre 2009 a les 12:18

      Provat i funciona. Està molt bé. Mil gràcies.

      Mireia

    • 8 Eva Mo 22 Novembre 2009 a les 8:53

      Trobo que està força interessant, per ampliar vocabulari, donar idees. Sembla clar, fins que li demanes sinonim de cat alà, auxiliiiiiiiiiiiiiiii!!!! mira que diu:
      taxonomia
      distribució
      divisió
      destriament
      classificació*

      El faré servir, gràcies!

  4. 9 Rosa Zamora 28 Octubre 2009 a les 12:51

    Perdó. Se m’ha tallat el comentari. És igual, perque m’estava enrrotllant molt… i segurament el Sr. Sánchez Piñol fliparia amb la meva interpretació de la seva obra.
    M’ha agradat el llibre, si..Gràcies pel teu interés.
    😉

  5. 10 Rosa 29 Octubre 2009 a les 22:14

    D’ac! La Pell Freda, No la Sang freda…. Ho sento!!! Gràcies Carina!!!

  6. 11 Carles Cardelo 30 Octubre 2009 a les 17:23

    Avui meu de disculpar perquè m’estendré una mica massa, però és perquè us vull recomana dos llibres, en comptes d’un. El primer és “Per les valls on es pon el sol” d’en Pep Coll. Pep Coll és nascut a la Vall d’Aran –ja vegeu que vaig de Sant Carles al Pirineu- i és un autor que m’agrada força. Aquest llibre que us presento és un llibre que ens narra el viatge d’un nen pels Pirineus des de Llançà fins al Pirineu d’Osca. Però en realitat, amb tot el que li succeeix durant el viatge, el que ens descriu és el pas de la més pura innocència d’un nen a la dura i real maduresa de l’home adult. Em va agradar molt – encara que fa dies que el vaig llegir, no sóc tant ràpid.-
    L’altra llibre el recomano especialment per aquells que us fa mandra enfrontar-vos a un llibre gros i feixuc o que tingueu por de començar un llibre per no entendre’l molt bé. El llibre és diu “El cant del esparver” de Joaquim Carbó – ara passem de la Vall d’Aran a Caldes de Malavella, on va néixer aquest autor .- El llibre esta considerat com a literatura juvenil, perquè és molt fàcil de llegir, amb un vocabulari molt planer, i perquè l’autor es dedica, sobre tot, a fer llibres d’aquesta mena. És un llibre molt real i cru, alhora que tendre i, fins i tot, dolç. Tracta un tema dur, com és la història d’un dels molts nens Barcelonins que durant els bombardejos de la guerra civil, va quedar-se sol, sense família i va haver de sobreviure fins que va acabar aquesta; encara que relata, amés, una situació ben curiosa. Penso que us agradarà…fins i tot als mandrosos.

  7. 12 Carles Cardelo 30 Octubre 2009 a les 17:26

    Ah ! gàcies per aguantar la meva xerrameca…petons.

  8. 13 Eva Mo 3 Novembre 2009 a les 20:48

    He llegit el Silenci dels arbres i us animo a viure una experiència insòlita. La manera d’escriure d’aquest aurtor és al principi desconcertant, després li agafes el punt i finalment ho normalitces; Encara no puc dir el motiu de perquè ho fa d’aquesta manera, no tinc prou criteri literari, poder és un aficionat als puzzles? ja em diràs si t’animes.
    El tema està carregat de sentiments al limit per la situació i surt el millor i les miseries humanes.

  9. 14 Joana 10 Novembre 2009 a les 0:05

    Jo sóc una més dels milions de persones arreu del món que s’han deixat encisar per la trilogia Millennium.

    La Trilogia Millennium, és una sèrie de novel•les escrites per Stieg Larsson i publicades després de la seva mort. Estan protagonitzades per Mikael Blomkvist i Lisbeth Salander.

    Novel•les:
    -Els homes que no estimaven les dones. Barcelona: Columna, 2008
    -La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina. Barcelona: Columna, 2008
    -La reina al palau dels corrents d’aire. Barcelona: Columna, 2009

    Personatges:
    •Mikael Blomkvist, periodista i copropietari de la revista mensual Millennium. Per fer-ne burla l’anomenen “Kalle Blomkvist”, un nen detectiu que apareix en diverses novel•les infantils d’Astrid Lindgren.
    •Lisbeth Salander, una hacker de 24 anys, intel•ligent però antisocial.

    De les tres novel•les s`han fet adaptacions cinematogràfiques i les dues primeres s`han estrenat a Barcelona durant aquest any.

    La primera adaptació es fantàstica. Per mi, es la millor adaptació de cinema que he vist fins ara. En quant a la segona, es a dir, la del segon llibre, m’ha decebut una mica. El primer quart d`hora de la pel•lícula es tan complicat, que ni jo havent llegit la novel•la ho veia amb claredat. Decididament no es recomanable per els que no hagin llegit el llibre.

  10. 15 Núria Gatell 17 Novembre 2009 a les 12:53

    Hola “compis”, jo us vull recomanar una “peli”:
    NÒMADES DEL VENT. (de Jacques Perrin)
    Nominada a l’Oscar al millor documental, Cesar 2001 al millor montatge i candidata al Goya 2002 també per el millor documental entre dels molts altres premis que ha rebut arreu.
    És la història de les aus migratòries, que per sobreviure es veuen forçades a fer travessies de milers de quilòmetres plenes de perills; arriben als cims més alts, travessen inmensos oceans, creuen inhòstips deserts i s’enfronten a la intempèrie…
    És un ambiciós documental sobre la migració de les aus, en un viatge que recorre més de 40 països, 4 anys de treball i més de 140 persones van contribuir a la creació d’un singular estudi, no solament de les diferents aus migratòries sino del espectacular i sorprenen planeta en el que vivim…
    La película va ser estrenada el 29/09/02 i dura aprox. 90 minuts. Está rodada a Brasil, Canada, Guinea francesa, Xina, India, Espanya, Kenia, Estats Units, Nepal, França i Polonia, i es van crear sis prototips de càmeres especials per rodar-la.
    La trobareu a les biblioteques i ademés doblada al català.
    Personalment, jo que sóc una enamorada de la natura, la fotografia i el video li poso un deu.
    Espero us agradi.

  11. 17 Carles 25 Novembre 2009 a les 17:03

    L’altre dia vaig llegir una història que em va cridar l’atenció, no sé si us interessarà, però us la vull explicar igualment. El comte Ramon Berenguer va casar-se amb Dolça de Provença. La comtessa, per no enyorar la seva terra, va venir a Barcelona acompanyada de un bona part de la seva cort, cavallers i dames de provença, que no volien deixar a la seva comtessa tan lluny de la seva terra sense companyia. El comte Ramon Berenguer, per tal d’acollir-los i donar-los un lloc on establir-se, els va cedir unes terres que estaven situades al camí que duia de Barcelona a Montcada i junt a l’ermita de Sant Martí. Hi va fer construir una casa de estiueig per què la comtessa pogués anar sovint a veure els seus, l’anomenem “La Torre del Fang”, i des de llavors el poble –ara barri- s’anomena SANT MARTÍ DELS PROVENÇALS en honor a la cort que de Provença que es va establir en aquell lloc.
    Bé, no sé si la coneixíeu la història, el final va ser una mica més tràgic, si us interessa ja l’explicaré un altra dia.
    Ens veiem a classe.
    Carles

    • 18 Rosa Zamora 2 Desembre 2009 a les 9:40

      Ah! Deu ser per la Dolça de Provença que la geganta del barri es diu Dolça. Però a l’actualitat, la seva parella, es diu Martí…

  12. 19 Carles Cardelo 23 Desembre 2009 a les 19:26

    Hola a totes i tots,
    El dissabte vaig anar a veure l’obre de teatre “Petita feina per a pallasso vell” a la Sala Muntaner, de Matei Visniec, amb Jordi Martínez, Monti (Joan Monatnyés) i Claret Clown (Claret Papiol). D’entrada vull dir que si compreu les entrades per “Atrapalo.com” surten bé de preu (us deixo l’enllaç i també un enllaç de la pàgina de l’obra). Per a ser sincer, pot ser no és la millor obra que he vist, però té una molt bona interpretació i moments realment genials. Cal dir que com acostumo a mesurar la “bondat” de l’obra per si estic o no incòmode a la cadira i no ho vaig estar, ni se’m va fer llarga, puc dir que està força bé. Realment si aconseguiu entrades a bon preu i voleu passar un tarda raonablement entretinguda aneu a veure-la, si més no pel treball que fan els actors que és molt bo.
    Carles

    Ah! Rosa això que dius de la Dolça és evident, però Martí és pel Sant de la parròquia que va donar el nom al barri (poble). Dispensa no haver-te contestat abans.

    PER CERT! US DESITJO UN MOLT BON NADAL, BON ANY NOU I QUE US PORTIN MOLTES “JOGUINES” ELS REIS.

    http://www.atrapalo.com/entradas/petita-feina-per-a-pallasso-vell_e29174/
    http://www.teatrebcn.com/2009/12/09/petita_feina_per_pallasso_vell.html

  13. 20 Rosa Ventura 26 gener 2010 a les 21:39

    Hola compis, ara feia dies que no entrava en aquest raconet. M’han agradat la cantitat de propostes per llegir que feu.
    Jo la nit de reis vaig veure la pel.licula “Avatar” no sabia res d’ella, i quan em va dir que era d’efectes especials, el primer que vaig pensar, és que seria un rotllo. No es veritat, em va agradar molt. Vosaltres mateixos.Jo l’he vist amb 3D.
    Una abfraçada,
    Rosa

  14. 21 Carmen 14 febrer 2010 a les 16:25

    M’estreno en aquest apartat perquè no podia deixar de comentar-vos l’ actuació de divendres al Auditori del Fòrum de la ballarina de flamenc Sara Baras. Va ser una actuació, uf.., excepcional, amb força , calma, sensibilitat, talent, color, elegància i un saber fer incomparables, i és clar amb un flamenc espectacular.
    També he aprofitat per anar a veure AVATAR. Dir, que si bé m’ha agradat molt, sobre tot pels efectes, trobo que l’argument no és nou, em recorda a Pocahontas i la filosofia sembla treta un, dels molts llibres que hi ha d’autoajuda o sobre indígenes australians. Encara que l’idea aquesta de passar d’un cos al altre, és original.

  15. 22 Yukyko T 8 Abril 2010 a les 9:03

    Hola companys
    Aquest espai em sembla força interessant per millorar la nostra escritura i expressió. Us felicito per la seva creació i així, doncs, faré un primer pas d’introducció al grup.
    Acabats de llegir aquesta temporada, tinc dos llibres diferents i força distrets.

    1. El cafè de la granota (Jesús Moncada). Barcelona:62. 2006.
    Encara que aquesta edició està pensada per a estudiants de Batxillerat (té glosaris i un estudi de la vida i obres del autor amb sugeriments d’activitats), els relats ubicats a Mequinensa són deliciosos, hilarants i pertanyen a aquest univers gairebé de surrealisme màgic. Són històries curtes i dinàmiques, per això la lectura és ràpida i agradable, a més a més, els personatges entranyables.

    2. Tras los pasos de Marco Polo (William Dalrymple). Barcelona: B. 1998.
    Encara que aquest llibre és en castellà (no sé si està permés en aquesta pàgina), la història d’aquest viatger és digna de ser llegida. Aquest és un llibre de viatges, comença a Jerusalem i acaba a la Xina, a Xanandú. En un període de tres mesos, William Dalrymple fa el recorregut que al segle XIII va fer en Marco Polo portant oli sagrat a Kublai Kan. La història d’aquest viatger anglès és anecdòtica, analítica i a cada poble (amb companys força entranyables) s’atura a fer observacions històriques a partir de la seva guia turística de vuit-cents anys. Té comentaris aguts, a vegades “massa anglesos”, però sense dubte no deixa al lector indiferent.

    • 23 Mireia 8 Abril 2010 a les 13:26

      Doncs, benvinguda, Yukiko! Podeu deixar un comentari sobre el llibre, la pel·lícula, l’obra de teatre, etc., que vulgueu, tant és la llengua en què estiguin escrits.

  16. 24 Turin Ambit 11 Abril 2010 a les 23:20

    Hola companys
    Ahir dissabte (per no posar-me nerviosa davant el televisor)vàrem anar a la sala petita del TNC a veure Electra.
    Ens va agradar molt.El paper principal el fa una actriu que havia fet alguna cosa a la tele.Es diu Clara Segura.
    Fa d’Electra,un paper que el broda,els altres actors tambè van estar molt segurs i molt bé.No sé si hi heu estat a la sala petita del TNC però per aquesta obra l’escenari és al mig del recinte,ja que l’obra transcorre en el jardí de Palau i el terra és de lloses de pedra amb una font,un xiprer, una estàtua i uns bancs de pedra molt del’època.
    Ens va agradar molt i us la recomano.

    Fins dimarts, Turin

  17. 25 Montse Ayala Estarán 12 Abril 2010 a les 14:51

    Bé, doncs si voleu riure una mica , passar una estona agradable, aneu a veure l’última obra d’en Joan Pere i la Lloll. Jo vaig anar abans de Setmana Santa al Teatre Comptal.
    Encara que no és una obra de les seves millors en qüestió de riure t’ho passes bé. Si no recordo malament el títol és: “La doble vida d’en John” més o menys així.
    Us animo.
    Montse

  18. 26 Yukyko T 25 Mai 2010 a les 4:43

    ” Jocs d’adults”
    El propers dies 3 i 4 de juny el grup de segon tarda del Col.legi de Teatre de Barcelona, mostra el seu taller, davant de públic, anomenat ” Jocs d’adults”. La presentació serà a les 21:30, a l’auditori del Poble Espanyol.( entrada gratuïta)

    Esteu convidats! Per assistir-hi s’ha de reservar entrada. Confirmeu-me la vostra assistència abans d’aquests dies i us reservaré un espai a la platea.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s





%d bloggers like this: