UN TOMB PEL NOSTRE BARRI

Tot va començar quan la profa va crear el bloc Fil a l’agulla (se’ns va complicar la vida), i ara què? Tocava posar-nos a fer mans i mànigues i aquest n’és el resultat.

1. Els Encants Vells
Sílvia Cros, Carme Gutiérrez, Blasi Vargas, Rosa Ventura

També denominat “Fira del Bellcaire”. És un dels mercats medievals més antics d’ Europa. Determinades referències  fixen el seu origen en el segle XIV, i és un testimoni del dinamisme comercial de Barcelona. Conegut popularment com “Els Encants Vells”, dóna sortida a tota mena de productes nous, vells, de segona mà i d’ altres que ja no es possible trobar-los per la via habitual. L’ambient que s’ hi respira recorda els  temps on compradors i venedors se les ingeniaven per obtenir el millor preu en el regateig.

Actualment el mercat està obert al públic dilluns, dimecres, divendres i dissabtes. A primera hora, però, abans d’obrir les portes a la gent, es fa la  subhasta del gènere pels comerciants. Aquest any es compleix el 80è aniversari de l’actual emplaçament  entre els carrers Independència, Cartagena, Consell de Cent i  la Gran Via.

El Nou  mercat  neix de la necessitat de millorar les condicions de treball dels venedors i afavorir la compra dels ciutadans. S’ ubicarà al Bosquet dels Encants, a la vora del Teatre Nacional de Catalunya.  Es preveu que les obres comencin el primer semestre del 2009 i durin uns dos anys. S’ ha volgut mantenir la carácterística del mercat al carrer i per això el seu disseny és un espai gran, obert, sense parets i arrecerat per una coberta. Comptarà amb un gran pàrquing i un espai polivalent.

Encants, segons el diccionari.

2. La Farinera del Clot: un viatge en el temps
Carina Artigas, Àngels Piulats, Iztok Potokar, Rosa Zamora

Durant la segona meitat del segle XIX el nombre de barcelonins va créixer notablement, cosa que va provocar la necessitat de nous establiments fariners. Abans de construir aquesta fàbrica, l’empresa Farinera Sant Jaume només funcionava com a magatzem d’abastament de la fàbrica transformadora de cereals que el propietari tenia fora de Barcelona. Finalment, l’any 1902 es va fer una gran ampliació i es va convertir en un dels pocs exemples barcelonins que mostrava un procés complet de producció, fàbrica, magatzem i habitatges dels obrers. La seva situació estratègica, molt a prop de la xarxa ferroviària i del port, va permetre exportar els excedents de producció que van augmentar a causa de les noves tècniques emprades en aquesta Farinera. La seva activitat es va conservar fins l’any 1991 quan va ser definitivament tancada.

L’any 2000 va finalitzar la intervenció sobre l’edifici industrial que es va convertir en centre cultural. Exteriorment va sorgir una nova base o sòcol, a més s’hi van afegir dos volums verticals contundents. Aquestes noves geometries es van sobreposar formant un diàleg amb el principal. El diàleg es va establir entre els colors càlids del maó original, l’òxid i la fusta amb els freds del vidre, l’acer i el formigó.

Avui en dia, El Centre Cultural la Farinera del Clot és un equipament municipal i ofereix una programació sociocultural pluralista. La seva línia de treball va dirigida principalment a la programació musical i al teatre, especialitzada també en el moviment associatiu i record històric de l’edifici i del barri en general. Cal destacar la seva àmplia oferta de cursos, tallers i exposicions divulgatius de tot tipus, per a la gent del barri i tothom que vulgui participar-hi.

Tel.93.291.80.80 Horari de Dilluns a divendres de 10 a 20 hrs. www.farinera.org

3. Molt llestos sereu si m’endevineu!
Turín Ambit, Núria Gatell, Gemma Guzmán

Heu de saber que em diuen “El Guèiser” i  sóc el tercer gratacel de la ciutat, nova icona representativa del paisatge urbà i porta d’entrada al nou districte tecnològic 22@. Emergeixo del sòl d’una manera especial; d’una banda, tinc una semblança amb els pinacles de Montserrat, i de l’altra, amb les punxes de la Sagrada Família, a les quals, des d’on visc, observo i saludo.

Trenta-una  plantes m’aixequen del terra 142 metres: 50.500 m2 són de formigó i 250.000 m3 d’acer. Tinc quasi 60.000 làmines de vidre i 4.500 finestrals. El meu vestit lluu amb més de 40 colors, variants de rojos, blaus, verds i grisos i a la nit, si  ho vull, sóc  el centre de totes les mirades ja que m’il·lumino amb més de 4.500 leds que, capriciosos, canvien de color.

El meu pare, en Jean Nouvel, d’esperit innovador, va jugar amb la llum i les ombres, la transparència i l’aigua, aconseguint-me una harmoniosa integració amb tot el que m’envolta. Heu de saber que la meva arquitectura, basada en la Bioclimàtica, és l’arquitectura del futur: adaptada al medi ambient, sensible a  l’impacte que provoca en la natura i que minimitza la contaminació ambiental….

Finalment, us diré que he estat escalada dues vegades pel francès Alain Robert,  per reivindicar els seus neguits… l’últim ha estat per la Pau.

Amb totes les dades que us he donat, imagino que ja m’haureu endevinat!

Descobreix-me

4. La Hispano-Olivetti
Robéria Francisca, Mayka García, Núria Martín, Neus Rodríguez

L’antiga fàbrica de la Hispano Olivetti es va construir al barri de Poble Nou entre els anys 1941-1942, amb una superfície de quasi 3000 m2, al costat de la plaça de les Glòries Catalanes. Entre els anys 1940 i 1964 s’observa un nou impuls en el sector industrial, i correspon a l’assentament de la fàbrica. Encara que als anys 50, les classes populars comencen a plantar cara a la política del règim i, a finals d’aquesta dècada a l’empresa Hispano Olivetti i a algunes altres hi hagué aturades importants provocades per una davallada econòmica.

El 1963 i a causa d’un increment en les exportacions, la fàbrica assoleix la xifra de 3220 operaris, i va esdevenir el centre més important del mon amb una producció de més de 600.000 màquines d’escriure a l’any.

De la fàbrica se’n deia una “empresa model”, per a propis i estranys. L’Olivetti era exemple únic d’empresa industrial capaç de fer coexistir tecnologia i cultura, eficiència i cohesió social, innovació i disseny. Amb atenció demostrada cap als problemes econòmics i socials dels treballadors, es crea la fundació que duu el seu nom amb l’objectiu de potenciar l’assistència directa a favor dels empleats i garantir la seva seguretat social, conceptes encara molt limitats en aquells anys. A l’any 1954 va inaugurar una guarderia infantil, també oferia als treballadors servei de menjador i transport , a més d’un centre de formació mecànica. Neix també la primera colònia d’estiu per als fills d’empleats. D’altra banda el personal que donava el servei als treballadors eren altament especialitzats: infermeres, mestres i assistentes socials ,per això va ser una empresa model, diferenciada per molt de les altres empreses espanyoles.

El gener de 1985, la multinacional Olivetti va invertir 15 milions de dòlars (uns 2.300 milions de pessetes de l’època) en una nova factoria d’ ordinadors personals d’ alta tecnologia, que s’ubicaria al polígon Canaletes de Cerdanyola. Finalment, a partir de l’any 1987, la Hispano Olivetti inicià el trasllat cap el Parc Tecnològic del Vallès, a Cerdanyola, i el seu lloc fou ocupat pels recintes de la “Barcelona Activa” i el “Centre Comercial Les Glòries”.

5. Can Jaumandreu
Eva Moliné, Marisol Rodríguez, Joana Ruiz

Situada al C/ Perú, 52, Can Jaumandreu va ser originàriament una fàbrica tèxtil dedicada al rentat, filat i acabat de la llana. La fàbrica va ser construïda a finals del segle XIX (entre 1870 i 1874) en plena era industrial, i va ser un magnífic exemple de l’adopció de les noves tecnologies angleses per la indústria tèxtil catalana de l’època.  [El Procés tèxtil en quatre etapes: esquilada, rentat, filat, acabats.]

Remarquem la xemeneia i una de les 3 naus estil manchesterià. La premiada restauració: maó i llum, va ser realitzada per una Escola-Taller. Destaquem el mur cortina de llum com a façana, els 40 pilars de fundició, els grans finestrals i la teulada a dues aigües. Avui, l’illa Can Jaumandreu és recuperada, amb 2 noves naus estil industrial.

Avui seu de Barcelona activa, escola taller, Can Jaumandreu ofereix tallers per a l’aprenentatge d’oficis. Prop d’un vint per cent dels nois i noies de Barcelona tenen problemes de fracàs escolar. D’altra banda, les empreses volen persones amb ofici, amb experiència en el treball, per aquest motiu va néixer  el programa d’Escoles –Taller, ara fa prop de vint anys,  per tal de contribuir que persones aturades amb formació incompleta aprenguessin un ofici.

Si l’edifici de Can Jaumandreu és el testimoni d’una època  –la Barcelona industrial-, la seva transformació és el reflex d’una nova època de Barcelona, la del coneixement.

Adreces d’interès a l’illa

Barcelona Activa
Universitat Oberta de Catalunya
Consorci de l’habitatge de Barcelona


6.Barcelona Activa i 22@Barcelona
Carmen Cabeza, Carlos Cardelo, César Santiago Castillo

Barcelona Activa és l’agència de l’Ajuntament de Barcelona que, des de 1986 es dedica a promoure l’ocupació  i la creació de petites empreses de qualitat i amb projecció de futur, impulsant i guiant a les persones a crear el seu propi negoci. Treballa en el desenvolupament econòmic, la innovació i la promoció de la iniciativa emprenedora amb la cooperació dels sindicats, les universitats, l’INEM i la Cambra de Comerç. Va néixer en resposta a una difícil situació econòmica: la crisi industrial. Ha estat clau en la transformació de la Barcelona industrial a l’actual ciutat moderna de serveis.

Les línies d’activitat de Barcelona Activa es desenvolupen en una xarxa d’equipaments, i  formen el seu pla d’acció. El programa d’iniciativa emprenedora, facilita les eines que permeten transformar les idees de negoci en empreses reals. Un altra línia d’activitat es dedica a l’assessorament per a l’organització, el creixement i la consolidació de les empreses creades. El sector de formació del capital humà ofereix orientació i programes de formació, on les noves tecnologies tenen especial importància. La línia d’ocupació es dedica a afavorir la inclusió laboral responent a les necessitats de les empreses. Per últim, el pla d’acció inclou la promoció de la innovació.

Aquest projecte va contribuir al naixement del 22@Barcelona, un projecte urbanístic i industrial que posa fil a l’agulla en les respostes al problema de la desindustrialització. Recolzant-ne les noves tecnologies i el coneixement, pretén generar ocupació, atreure la indústria i aprofitar el sòl. 22@Barcelona vol tornar el concepte de barri industrial, però procurant una bona qualitat de vida, i així crear un nou model de ciutat.

http://www.barcelonactiva.cat/barcelonactiva/cat/
http://www.22barcelona.com/
Revista digital “Catalunya Construye” número de setembre de 2008
Revista digital “Catalunya Construye” número de setembre de 2008

Esperem que aquestes ressenyes hagin estat prou engrescadores per animar-vos a fer un tomb pel barri de Sant Martí.

Classe de l’S1 de Sant Martí, tarda, dimarts i dijous, novembre de 2009

Pràctica d’expressió oral
Pràctica d’expressió escrita

4 Responses to “Sortida S1”


  1. 1 Rosa 29 Octubre 2009 a les 22:16

    Bufffff!!!! Ja! Ha passat!!!! Quins nervis, Mare meva!!

  2. 2 Carles Cardelo 30 Octubre 2009 a les 17:30

    Va ser tot un éxit! i s’ens va passar la tarda sense adonar-nos.
    Fins i tot els i les més porugues ho van fer molt bé. Torno a dir, un éxit, oi?

  3. 3 Silvia 10 Novembre 2009 a les 11:09

    quins nervis que vaig passar…..però va estar molt bé

  4. 4 Elsy Ocampo O. 16 gener 2010 a les 21:12

    Em sembla que serà divertit.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s





%d bloggers like this: