Salutacions a tothom! Van essent hora de tancar aquest bloc…, però trobareu els enllaços i ens podeu seguir a http://santmarticatala.wordpress.com/.
Petons!
En primer lloc, i ara que ha acabat el curs, us vull agrair la vostra actitud participativa, heu estat un grup molt dinàmic i això s’agraeix molt. Us vull també donar ànims i desitjar-vos aquell puntet de sort que sempre va bé als exàmens. També us demano un últim esforç de repàs i entrenament de cara a les proves.
Dit això, tinc pendent de penjar-vos el solucionari de la precisió lèxica: aquí el teniu.
També us comunico que no ens deixen l’aula abans de les 17h30, així que espero que pugueu llegir aquest missatge abans de dimarts. La gent convocada a les 17h, que vingui a dos quarts, sisplau. Hi haurà una examinadora de suport que m’ajudarà a fer els orals.
Molts ànims!
I hem d’estudiar de valent, sens falta. Però també hi ànims per celebrar-ho i això és fantàstic! Si us hi fixeu bé, ben a la dreta, he obert una pàgina que es diu Fi de curs!, a petició vostra i tal com hem quedat…, on, si ho desitgeu, podeu aportar idees per celebrar el final de curs o concretar el dia i l’hora.
Doncs és un plaer venir a classe i aprendre coses noves. I més sovint del que sembla som els professors que aprenem coses dels alumes, com ahir. Aquí teniu la Yukiko, explicant-nos que els egipcis també pronominalitzaven, així com nosaltres, però amb dibuixets… Gràcies, Iztok per la foto.
Si es tractés del rector d’una vila concreta, la paraula rector hauria d’anar en minúscula, però l’escrivim en majúscula perquè en aquest cas es tracta d’un pseudònim. Aquí en teniu un poema, que llegirem el proper dia en començar la classe.
Francesc Vicenç Garcia (Rector de Vallfogona)
A una hermosa dama de cabell negre
que se pentinava en un terrat
amb una pinta de marfil
Amb una pinta de marfil polia
sos cabells de finíssima adzabeja
a qui els d’or més fi tenen enveja
en un terrat la bella Flora un dia.
Entre ells la pura neu se descobria
del coll, que amb son contrari més campeja,
i a la mà que com el marfil blanqueja:
pinta i mà d’una peça pareixia.
Jo de lluny tan atònit contemplava
el dolç combat que amb extremada gràcia
aquestos dos contraris mantenien,
que el cor enamorat se m’alterava
i temorós d’alguna gran desgràcia
de prende’ls treves ganes me venien.
Més info
Hem presentat l’article d’opinió i ho hem fet a partir de l’Isult insuls de Bernat Puibtobella.
I, a mode de joc, us proposo que fem el nostre abecedari d’Insults a través de comentaris a aquesta entrada. Per fer-los, cliqueu el títol o aquí. Poseu la paraula en negreta i una petita definició amb les vostres paraules.
Hola de nou! Perdoneu aquest retard imperdonable, però per fi he penjat un petit collage amb les fotos de l’activitat de les receptes a coses nostres. Us he d’agrair, com sempre, el vostre bon rotllo i participació.
Demà, dimarts, ens hi tornem a posar! Fins aviat! Començarem amb una petita gimcana de repàs, que segur que us agafa més avisat i avisades que l’altra vegada…
Ah, i si algú s’anima a renovar la capçalera per aquest nou curs, la seva proposta serà molt ben rebuda!
A punt per presentar demà.
Ja estan publicades les tres primeres receptes que han arribat. Estan molt i molt bé. Les podeu trobar a la pàgina de la pràctica de l’S2.
Fil a l'agulla 